dijous, 22 de novembre del 2012

Escalada A (22/11/12)


Avui ens ha tocat anar a escalar al costat de Palau-Saverdera, primer de tot tothom a agafat casc, peus de gat i arnés, i per parelles una corda o mosquetons.
Llavors hem anat direcció Palau, hem caminat quasi bé una horeta, per anar ha guiat un grup i per venir ha guiat un altre.
Quan hem arribat en Roger i en Xavi ens han explicat com fer els nussos, com s'ha d'assegurar, com s'ha d'escalar, etc.
Quan anàvem direcció a les víes per escalar la Lisa i la Mireia s'havíen perdut perquè la Mireia s'ha desmaiat i la Lisa s'ha quedat amb ella, i llavors ha sigut quan s'han perdut, però més tard ens hem donat compte i 2 o 3 les han anat a buscar i estaven en perfectes condicions.
En Roger estava en una via controlant-nos i en Xavi ha anat a una altre via i hem partit el grup, i ens anàvem canviant. Primer un escalava i l'altre assegurava i a l'inversa després. A les tres en Roger i en Xavi ja han recollit tots els mosquetons que hi havien a la paret, i ho hem carregat un altre cop cada un lo seu i hem agafat el mateix camí fins arribar a l'institut. A l'arribada a l'instiut hem deixat tot el material al barracó i ja s'havia acabat la activitat del dia.

Text: Héctor Moreno.
Fotos: Enric Barneda.

Escalada B (20/11/2012)


Sortim de l'institut, en direcció cap a La Cova de les Encantades. Hi ha 1 hora i quart de camí per pista, excepte un tram que hem hagut de travessar una carretera.
En arribar allà, en Xavi i en Roger, ens han ensenyat com funcionava tot això de l'escalada i seguidament tots els alumnes ens hem posat a escalar per torns, mentre uns pujaven per la paret els altres estàvem a baix assegurant-nos que el nostre company no tingués cap problema, i assegurant-nos de que no caigués.
Quan ja s'anava acabant el temps, hem començat a recollir-ho tot entre tots i hem tornat cap a l'institut pel camí que havíem agafat a l'anada.
Crec que la gran majoria ens ho hem passat molt bé, i que ens agradarà repetir-ho!!

Text: Pau Pagès.
Fotos: Oscar Galadí.

Corriols i pujades A (22/11/12)

Sortida de l'institut amb una petita moguda, ja que 5 alumnes no han pogut sortir per falta de material, han hagut de fer 100 voltes al circuit. Un cop sortit de l'institut hem pujat als grecs amb una part de pista i una altra de carretera, després hem agafat un sender amb una pujada ple de pedres on en David Batlle en veure un tram complicat a decidit tirar-se a terra i en Ruben l'hi ha hagut de treure unes punxas que tenia enganxades. Hem seguit fins arribar al menhir de la casa cremada II, seguidament hem tornat agafar un sender fàcil excepte un tram al principi bastant complicat que ens ha portat al dolmen de la Cobertella que és el 2on més gran de Catalunya. Hem seguit pujant amunt fins que ens hem desviat cap a l'esquerra on hem tornat agafar un corriol bastant difícil tècnicament, on l'Alfons ha caigut sobre un llit d'esbarzers. Hem baixat fins Ca La Monjoi, davant del Bulli on hem agafat una pista fàcil fins que hem trobat una pujada tècnicament molt fàcil però físicament molt dura, amb 3 rampes gairebé impossible de pujar, un cop a dalt hem agafat un sender tècnicament fàcil. Fins arribar de nou a Ca La Monjoi, on hem agafat una carretera i hem pujat fins la torre d'en Sastre que hem agafat una baixada d'esfaltat que ens ha portat fins a l'institut.


                                                                                           Text: David Alsina Cassú.
                                                                                                          Fotos: Yoli Pérez.

dimarts, 20 de novembre del 2012

Corriols, pujades i mecànica B (20/11/2012)

En la última sortida en Btt marxem de l'institut direcció als dolmens pujant pels grecs. Al final de la pujada abans de començar la zona dels dolmens fem una parada. En Ruben ha demanat paper i boli. Hi ha tingut que fer fora a més de la meitat de la classe per no portar-ho i han marxat cap a l'institut. Quan han tornat han fet examen de mecànica durant dues hores i a l'arribar a l'institut han fet treball tèoric. 
Seguim el camí només amb 5 alumnes. 
Arribem a la paella del test on agafem un corriol cap a Cala Montjoi. Fem una volta circular amb una forta pujada per acabar fent el corriol impossible i tornar a Montjoi. Per la volta de tornada hem agafat carretera i hem après a ajudar a un company en pujada.
 
Text: Oscar Galadí. 
Fotos: David Solís. 

La importància del boli
 
Com cada dimarts vam agafar la bici i vam sortir. Aquesta vegada hi havia una persona diferent, el famós Cesc. Vam començar pujant als Grecs però aquesta vegada guiàvem en Max, Sergi, Jaume i jo( Marçal). Al arribar a dalt, en Ruben ens va explicar la ruta i els trams que tenia, si eren mes difícils o més fàcils. Com que no portàvem ni paper ni boligraf la gran majoria vam tornar a l'institut. Però pel camí en Toni ens va fer un examen de canviar rodes. Al acabar-lo vam torna a la classe i vam fer dossier. Al acabar el dia crec que tots els que no portàvem paper ni boli ens vam sentir malament.

Text: Marçal Saenz.
Fotos: Toni Muné.

Travessa Alta Garrotxa (13,14 i 15/11/12)

Dia 1: Sadernes - Talaixà.


Sortim amb el autobús a les 7:00h de Roses, 7:20h de Figueres cap a Sadernes on
comencem la ruta de tres dies fins a Camprodon. És una de les zones més visitades
de l’Alta Garrotxa, la combinació de cingles, vegetació i l’aigua de la riera fan que el
recorregut de Sadernes a St Aniol sigui impressionant.
L’autobús ens deixa aproximadament 1 km abans de Sadernes ja que no pot passar
més endavant i aquí ens repartim les tendes que haurem de portar entre 4 i els
fogonets, mapa i brúixola entre 2. A les 9:10h comença l’aventura, anem caminant cap
a Sadernes on acabem d’ordenar una mica el material per equilibrar bé la motxilla i
continuem per una pista que va seguint la riera de St Aniol fins un pàrquing on deixem
les motxilles per pujar a la cova del Bisbe. És una cova amb una entrada molt gran en
mig del cingle que ens obliga a fer una bona pujada però que recompensa amb la seva
espectacular mida i situació. Pel camí passem també per la cova dels ermitans on
estan fent excavacions arqueològiques i no s’hi pot accedir. En Ruben s’ha quedat a
baix vigilant que no desapareguin les motxilles i la resta en una hora pugem i baixem
de la cova. Tornem a carregar les motxilles i seguim la pista fins a l’alçada del Pont de
Valentí on la deixem per agafar un corriol que passa per l’altre costat de riera i que ens
porta fins a St Aniol. Pocs metres després del pont, a l’encreuament que puja
directament a Talaixà, ens dividim en grups i anem sortint separats per practicar una
mica l’orientació. Així per trams tothom ha de guiar el grup en algun moment. El corriol
que va seguint la riera i la creua en diferents ocasions a vegades amb alguna passera i
d’altres saltant per les roques passa per l’espectacular engorjat amb tot de gorgues i
cingles a cada banda. Amb mitja horeta de diferencia arribem tots els grups a St Aniol,
són les 14:00h i dinem tots junts davant la font i l’església.
Després de dinar anem fins al salt del Brull, com que hem de tornar pel mateix camí
deixem les motxilles i anem tots seguint riera amunt fins que ja no podem remuntar
més. Aquí es troba el salt del Brull, un salt molt alt on és habitual trobar gent que baixa
fent barranquisme. La poca aigua que baixa ens ha permès arribar-hi amb facilitat.
Tornem cap a St Aniol i tornem a carregar les motxilles, aquesta vegada encara amb
més pes ja que hem de carregar una garrafa d’aigua fins a Talaixà on la necessitarem
per sopar i per el segon dia. Ara agafem el GR11 que per darrera la font comença a
pujar per la vessant de la muntanya. El camí guanya alçada ràpidament i va a buscar
la vessant sud passant pel conegut Salt de la Núvia just a la divisòria. Seguint el GR,
una mica abans d’arribar al mas de la Quera trobem l’encreuament per pujar a la cova
de la Feixa Closa. Aquí tornem a descarregar les motxilles i els que volen pugem a la
cova. És un petit túnel d’uns 15 metres on s’ha de passar de quatre grapes que té
sortida al mig del cingle de la vessant nord. És molt petita i només es pot entrar en
grups de quatre però les vistes de la vall de St Aniol són espectaculars. Després d’això
ja només queda arribar a Talaixà i muntar el campament. Cap a les 17:00h arribem i
muntem les tendes en uns prats al costat oest del coll prop de l’església. Anem a sopar
tots junts davant del refugi, antiga casa d’en Rodri molt conegut en aquesta zona. En
grups de dos ens havíem d’organitzar per portar el menjar i cadascú s’ha preparat el
que portava. Després havíem de fer algun joc però com que el temps estar insegur i
plou una mica decidim anar a dormir.

Text: Enric Barneda.

Dia 2: Talaixà - Beget.

Ens varem aixecar a les 7h, varem recollir totes les coses i recollir i eixugar les tendes que estaven una mica humides i enfangades.
Un cop que varem tenir tot a lloc vam anar a esmorzar tots junts.
Vam començar a caminar a les 9h aproximadament des de Talaixà i volíem arribar fins a Baget.
Varem fer 3 grups un d’en Rubén, l’altre d’en Xavi i el meu era el del Toni, que vam anar pujant amb un temps determinat de separació ( que ens enganxàvem bastants vegades).
Varem fer un tram petit recte i varem pujar cap el Ferran.
La pujada va ser bastant “patinadísa” i amb bastants roques que algunes vam tenir dificultats per passar i teníem 300 de desnivell, la pujada va ser bastant forta.
Al arribar a dalt varem fer una mini paradeta que ens varem retrobar  i varem seguir direcció cap a baix cadascú amb els seus grups.
A mitja baixada vam fer una mini paradeta i varem menjar alguna cosa.
Varem seguir baixant, la baixada va ser molt “patinadisa” alguns varem caure, però sense mals greus.
Fins que hem fet una parada llarga de trobada amb tots a l’ermita de Mare de Déu d’Escales a la 13:10h.
Desprès a les 14:00h varem sortir de l’ermita una altre vegada per grups, i seguíem el camí bastant recte i rocós.
Anàvem baixant i vam agafar aigua del riu i hi vam afegir lleixiu.
Vam baixar un corriolet i alguns es varen banyar al riu, mentre que els altres descansàvem i els miràvem.
Desprès vam travessar el riu per sobre de un pont, varem caminar sobre una fageda. Vam caminar bastant i vam pujar uns 150 metres de desnivell.
Vam fer 2Km de recta, i desprès vam baixar 250 m/desnivell.
Vam caminar i caminar fins arribar en una planera, que ens van rebre amb galetes, sucs i xocolata 1 paquet per tenda, ens varen deixar una mica de temps per menjar, i vam seguir.
A continuació, ens vam posar els frontals, perquè ja es va fer fosc i varem seguir per un camí amb bastants arbres caiguts i torts que anàvem avisant als de redera tota l’estona, i les pedres relliscaven bastant, fins que vam arribar a un camp a les 18.10h,  que ens vam ajuntar amb els companys de tenda i vam muntar la tenda i els professors ens la van revisar i posar nota.
A les 19.00 ens feien estar en una part del camp per fer el sopar.
Abans de fer el sopar varem fer una jocs perquè encara no sabíem els noms de tots.
Quan vam acabar de sopar vam anar cap a les tendes, i alguns ens vam quedar per fora fent jocs amb altres companys, que fins les 22.00h podíem fer xivarri. A continuació cadascú va anar a la seva tenda.


Text: Yoli Pérez.

Dia 3: Beget - Camprodon.

El dijous ens vam despertar a les 7. De 7 a 8 haviem de desmuntar la tenda i canviar-nos. A les 8 havíem d'estar fent l'esmorzar. Després  vam fer uns estiraments i vam anar cap al cotxe a fer la revisió del material. Vam iniciar la ruta direcció salarsa, on vam arribar a les 11:10. Allí vam fer una parada i ens van fer un examen d'orientació. A continuació vam anar cap a Bolós dividits amb quatre grups. Arribant al collet del Becos vam veure una vaca brava que ens va passar molt aprop del grup d'en Toni els alumnes que anaven amb ell era la Yoli, Anna, Lisa, Gloria, Joan , Oscar , Hector, Enric, Gillermo i Cristian. Finalment vam arribar a Camprodon a les 17.30 hores.


                                                                                                     Text: Glòria Domínguez. 




Fotos Dia 1 Alfons Deu Fotos Dia 2 Anna Cruz Fotos Dia 3 Roger Farrarons Fotos Tots els Dies Aniol Saló

dijous, 8 de novembre del 2012

Pujades, test, corriols, caigudes, sol i baixades A!! (8/11/12)

Hola a tots! Pels que llegiu això, el dijous 8 novembre varem fer una ruta molt llarga però a la vegada molt divertida El tram fins arribar al test va ser molt dura amb uns corriols molt divertits. Després de sofrir al test es van demostrar moltes coses es va demostrar els animis del companys que se ajudaven l’amistat entre ells, sobre tot es va demostrar que hi ha no ho feia per ell si no per un company i pues ell/a hi ha sabia que tenia que féru per ell i clar pues estaven com mes motivat ho sigui va averia molta (motivació). Després del test va venir lo més difícil; amb corriols molt més divertits! Van haver-hi moltes caigudes com per exemple la de la Yoli; una caiguda molt tonta, que va ser parar-se al final de la baixada i caure de la bici a uns matolls i metres enllà estava la Glòria fent-li  fotos. Que divertit! A partir d'aquí era baixada per carretera fins un corriol amb un arbre al mig que si no el veies te'l menjaves. Després d'una parada explicativa el nostre profe Ruben es va fer la pinya més guapa de l'excursió, que li va passar? No sé sap, és un misteri però lo que sabem és que va controlar la bici un, dos i a la tercera pum! Va caure amb el cap a terra! Per sort, no es va fer quasi res per què és de ferro pur.  Després de tot,  vam pujar la última pujada de totes i cap a l'Institut a on ens esperava per fin el descans.
 
Text: Joan Paunero
Fotos: Glòria Domínguez



Castanyada (7/11/12)

Aquest any hem tingut bona sort amb el temps per fer la castanyada. Els alumnes del cicle formatiu hem fet de monitors als nens i nenes de 1r i 2n d'eso de l'Illa de Rodes.Vam fer parelles per portar un grup d'alumnes cada parella i també van venir professors de la eso acompanyant-nos en el trajecte. D'aquesta manera ens ajudaven i ens donaven seguretat com a monitors. La sortida tenia com a meta la Bassa d'en Coll. Allà vam fer jocs i vam menjar les castanyes.
Hi van haver tres recorreguts diferents depenen de la capacitat que tinguessin els grups de nense. El recorregut difícil va ser arribar fins al Pic de l'Àliga per  una pujada directa. El recorregut mitjà va ser agafar el corriol que puja per Mas de l'Alzeda, un cop arribes a d'alt els que puguessin continuar arribarien fins al Pic de l'Àliga i baixarien fins a la bassa i per últim el recorregut fàcil de l'Institut fins la Bassa d'en Coll per camins plans.
Vam posar-hi molta il·lusió al portar als nens, ens ho vam passar genial i ens va anar més bé del que ens esperàvem.

Text: Marina Poyato
Fotos: Albert Torrent

Pujades, test, corriols, molta aigua i baixades B!! (6/11/12)

Avui hem fet una ruta circular de 27 kms amb fortes pujades i corriols força tècnics. La volta ens ha fet tastar la pujada dels Grecs que ens ha portat a la zona dels Grecs. Tot seguit hem fet el test. Hem fet parelles de tal manera que l'alumne més dotat dels dos en aquesta assignatura pogués ajudar a l'altre per tal de millorar el físic i la tècnica en BTT. Degut a aquest esforç i companyerisme, els alumnes que anteriorment havien donat uns resultats baixos han millorat de forma considerable el rendiment en la prova del test. Naturalment, les marques dels alumnes més eficients han disminuït, tot i que el fet d'haver ajudat al seu company ho compensa. Tot seguit, després de menjar i comentar els resultats, hem fet un corriol amb dos trams molt tècnis. Seguidament hem pujat a la bandera i un altra corriol. Baixada per asfalt i un altra corriol que ens ha portat a Punta Falconera. I aquí ha aparegut la pluja, que s'ha fet més insistent en la última pujada. Quina remullada!! No ha estat fàcil el camí de tornada, ja que ha plogut bastant i això ha suposat més d'un refredat entre els alumnes... S'ha de dir però que això ha fet del trajecte una gran i divertida experiència que ens ha unit. 

 Text: Joan Mallart
Fotos: Elena Manera